L’impacte a l’ensenyament de les llengües en general i de les llengües estrangeres en particular.Sí pensem en paraules relacionades amb la web 2.0 surten paraules com comunicació, socialització, col•laboració, intercanvi. Totes elles tenen un denominador comú, la llengua. Justament l’instrument que nosaltres ensenyem és l’eix entorn el qual gira la web 2.0. De fet els nostres alumnes no havien escrit mai tant fora de l’aula i per voluntat pròpia. El potencial hi és. Això és una macro_multi_màquina que els nostres alumnes fan servir cada dia per comunicar-se. Es a dir, fan servir la llengua.
¿Què podem fer nosaltres per aprofitar aquest impuls comunicatiu?
Pensar i crear tasques que canalitzin i estructurin tots aquests fets de parla, lligats, evidentment, al pensament. Tindrem èxit si garantim que la tasca proposada sigui sempre realment comunicativa.
Pel que fa a les llengües estrangeres la web 2.0 possibilita que els nostres alumnes puguin fer pràctiques comunicatives reals. El veritable canvi d’un ensenyament més estructural a un ensenyament més comunicatiu es dóna ara quan la pràctica comunicativa ha deixat de ser un simulacre per esdevenir una pràctica real.
¿Quan fer-la servir?
Dins del procés d’aprenentatge (1- presentació, 2- pràctica guiada, 3- pràctica lliure) Pensem que és especialment útil a la pràctica lliure, on l’alumne pot fer servir més lliurement estructures, vocabulari i habilitats d’expressió escrita que ha aprés.
Ana Rojas i Mercè Martínez