Canviant el paradigma

Jo veig també l'educació com una relació social. D'alguna manera la metàfora del pas del web 1.0 al web 2.0 no és molt diferent en aquest àmbit com el pot ser en d'altres. El que més m'interessa del concepte de web 2.o és el de construcció col·lectiva, la flexibilització de les estructures socials, la participació equitativa de les persones en els processos. I trobo que és un recurs en la construcció d'un nou paradigma, d'un nou model social. Un model que a diferència dels que teníem al segle XX i que ara han desaparegut o han entrat en profunda crisi, i que estaven basats en una dialèctica bipolar, en la tensió esquerra-dreta, alt-baix... i que s'imposaven des de minories a les majories, es basa en la multipolaritat, en la col·laboració, en la participació, en la horitzontalitat.

En l'àmbit de l'educació trobo que donada la complexitat en la que vivim, crec que el paradigma d'ensenyar, de transmetre el coneixement des d'aquell qui el té, des d'aquell qui està 'ple' de coneixem a qui és 'buit' de coneixement ja no és possible. Ja no es pot ensenyar, ara podem acompanyar el procés, fer el viatge junts, facilitar-lo, crear les condicions per a fer possible l'aprenentatge d'altres persones. Però aquest aprenentatge és una experiència personal, íntima dins un entorn social, un procés col·lectiu. I en això les eines que la metàfora web 2.o ens ofereix són òptimes. Aquest curs és una mostra ben palpable.