Podcast, vikipèdia i discussió a podcatalà

La vikipèdia en català ens dóna prou informació per començar a endinsar-nos en aquest món:

El terme podcasting deriva de les expressions anglosaxones 'Play-On-Demand' (POD), que vol dir 'reprodueix en demanda' i 'broadcasting', que vol dir radiodifusió i webcasting. El Podcasting és similar al programari de vídeo i dispositius com el TiVo, que permeten mirar el que vols quan vols enregistrant i emmagatzemant el vídeo. El podcasting generalment s'utilitza amb arxius d'àudio si bé aquesta tecnologia es pot utilitzar per a qualsevol classe d'arxiu, incloent actualitzacions de programari, imatges, i videos.

És a dir, el podcasting permet l'enregistrament de ràdio per Internet o programes d'àudio d'internet similars. Aquests enregistraments es poden descarregar a un reproductor portatil (com per exemple un iPod) per a poder escoltar l'enregistrament a qualsevol lloc o bé escoltar-ho directament des de l'ordinador.

Sovint aquesta tecnologia s'utilitza conjuntament amb la tecnologia RSS que permet comprovar si hi ha nous arxius i descarregar-los de manera automàtica.

Directoris de podcasts en català

• Podcatalà.cat, portal de la comunitat catalana de podcasting i directori de podcasts en català
• Podcast-es també inclou alguns podcasts en català
• mirPod Eines gratis per el podcasting. iPod virtual.En Català

Reculls de podcasts actius en català

• Societat de la Informació: Podcast de com les tecnologies de la informació canvien la nostra societat

Agregadors de podcasts

• iTunes. Windows / Mac
• iPodderX. Mac
• Doppler: Windows
• Juice (antic iPodder): Windows / Mac / Linux
• Liferea: Linux (disponible en català).
• RSSRadio: Windows
• Amarok: KDE (linux, Bsd, etc..)
• Winamp: Windows

Si anem a la web www.podcatala.org trobem que la discussió sobre la definició està latent i val la pena de mirar-s'ho bé:

L'aparició de podcasts professionals des de les emissores principals del nostre país donen que pensar que la definició del podcasting passarà a la llarga per un filtrat cultural i no només tecnològic, com comentàvem en una entrada anterior.

No sembla que la definició tecnològica, tot i que molt necessària encara, sigui suficient per distingir moralment i socialment la oferta de continguts sonors i audiovisuals que estan envaint poc a poc la nova xarxa 2.0. Podríem pensar que el que ha de caracteritzar el veritable futur d'aquest tecnologia, com va passar abans amb els blogs, serà justament el seu servei a la ciutadania: la possibilitat de desenvolupar mitjans de comunicació i suports culturals alternatius produits pels propis ciutadans en la línea del que és conegut als Estats Units com grassroot media.