En primer lloc agraïm a Amics Catalans de SL que han col·laborat amb nosaltres a l'organització i la dinamització.
I a vosaltres...moltes gràcies pel vostre entusiasme. Bones vacances.
Vídeo de la festa des de la pantalla de l'Artur!
Reportatge fotogràfic fet per la Bea i el Ferran (Renzo)!
This album is powered by BubbleShare - Add to my blog
01. Entrada de la disco. La primera en arribar va ser la Cristina, des de terres Tarragonines. Diuen les males llengües que no va deixar de ballar durant tota la nit.
Qui està a la porta -de "segurata"- és en Ferran Mas (Renzo, a la SL) el nostre "apagafocs particular" i co-organitzador de la festa. En Ferran també va crear les caixes d'Espiral on la gent podia trobar les instruccions per la festa i una samarreta corporativa.
02. En Lluis arriba ben despullat! això passa per un clic fora de lloc. Encara que sembli mentida, volia posar-se la samarreta. Mmmmmmmmmm aqui hay tomate...
03. La Cristina no mira, la Bea dona l'esquena, L'Artur no sap si posar-li un full d'actitud o no. Hem aconseguit que es torni a posar els pantalons... quin noi!
04. ¡Molt bé, Lluís!, ja tens la samarreta espiral. Així està tot millor. No cridarem a la teva tutora!
05. La Cristina comença a ballar. Eiiii, diu la Bea, que heu de venir a la pista! Ufff quina feinada aquests nois!
06. Arribada d'en Lluís des de Tortosa (JohnJ Biedermann). Eiiii Lluís, baixaaa!
07. Luis Marco balla a la pista amb la Bea; entre tant la gent va arribant. Alguns es veu que no s'han posat d'acord i porten la mateixa roba... passa a les rebaixes. Però clar, arribar i posar-se a sobre l'altre, això ja no és normal. Sense parlar de la Cristina que salta com boja ¿que no teniu aquestes festes al sud?
08. L'Eugeni no para, encara que la Mercè li dona l'esquena amb els braços en gerra i mirada indiferent. Mercè, si us plau, així no anirem enlloc!
09. Arriba la Pepa Valdevira (Honey222) amb una torxa a la ma. El problema és que no sap on deixar-la. Que et penses? que ets olímpica???
10. La gent a la pista, quiets com estaquirots. En Ferran els hi ha posat una màquina de begudes i pica pica, però... ¡llàstima! ningú sap com agafar-les... je je hauran de fer el curset de l'Octubre...
11. Quina gentada a la pista! La Pepa encara no ha pogut deixar la torxa, i la Bea balla i riure sense parar. A un lateral tenim el Profesor Korobase, un convidat especial que molts de nosaltres coneixem a la RL i que havia preparat un itinerari didàctic. Com veieu, ara balla desenfrenadament i deixa les seves explicacions per l'octubre. Eiii Manuel, a que nunca habías estado en una fiesta tan guai?
12. La Bea balla una lambada amb el RRPP del local (que s'ha tret l'americana i tot). L'Eugeni es vol apuntar però no l'encerta a la tecla. Entre tant la Lourdes (Hermione) mira sense donar crèdit als seus ulls.
El vi, gel i el cava estan sobre la tauleta però la gent no l'agafa... (ai pardillus...)
13. Eugeni (el calvo de negro) està "desmadrao" del tot. Ens va prometre que faria una dansa eròtica amb striptís i ens ha enredat, només s'ha tret el cabell. I això que està connectat des d'una biblioteca del barri... quina doble vida, noi. Fes-t'ho mirar!
14. Com veieu, la Pepa (de lila) ha aconseguit deixar la torxa, però ara no pot baixar. No se pué tener to en aquesta vida, Maria.
15. Mentre tothom balla desenfrenadament, la Bea i el Ferran intenten que la gent s'apunti a la sardana... sense èxit. El RRPP de la disco es desespera. On anirem a parar amb aquesta gent globalitzada...
16. Un moment de relax al sofà de la disco. La Bea està exhausta per contenta.
17. Els més marxosos continuen ballant. Entre tant un grup delibera en una taula que da al mirador marítim de la mateixa disco. La Bea i l'Eugeni encapçalen la taula. El Ferran parla amb la Cristina, la Mercè no seu i l'Ignasi està molt entusiasmat.
18. La festa a la disco continua, se sent la música llunyana. El Mediterrani ens dona pau. Una panoràmica del paisatge.
19. Es el moment oficial. La gent arriba a la Sala d'Actes. A la majoria li duren els efectes de la disco.
20. La Bea demana ordre. Ignasi Monclús, Lluis Marco, Luis (el nostre editor infiltrat) i la Nina no en fan cas.
21. Després d'una sentides paraules de l'Artur, algunes marxen. L'Amparo (Heloise, de negre) molt maca amb roba futurista d'inspiració japonesa. El nostre Barrachina, assegut i assenyat. Eugeni s'ha tornat a posar pel però ha quedat enlairat. Noi... que això no és fa! La Bea asseguda sobre la taula, fent gala de la seva sempiterna informalitat. Noia, que ja tens una edat!
L'Elisenda marxa aviat amb la promesa de tornar i fer-se sòcia.
22. Una instantània del co-organitzador Ferran, controlant que tot funcioni i preparant els focs artificials. Lamentablement no tenim fotos dels focs :-(
23. La Mercè i la Bea esperant los focs artificials al jardí de la disco.
24. La festa ha acabat, però un grupet encara no té son. Matinada. La Isabel Fernández ha arribat tard i l'hem teletransportada a la plaça de la ciutat anglesa renaixentista. Pràcticament tothom ha canviat de vestit.
25. Lluís Marco al·lucina amb la visita a aquesta ciutat renaixentista anglesa. Aquí el trobem de conversa amb el Josep Ramon Planes.
26. Exposició d'armadures i vestits mitjavals. Fantàstic.
27. Continuem explorant. En Ferran ens porta a l'acadèmia de SL. Aquí presenciem un classe d'art floral.
28. L'Ignasi -com bon profe de música- descobreix una disco espectacular. A més a més fan concerts. Aquí la Isabel (de lila) balla amb el Ferran, que ha canviat de roba.
29. Un tomb per la natura. En Lluís i Ferran no saben quina ruta fer... Ja estem cansats. Tornem a la RL motivats per tornar. Bones vacances.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No sé que m’ha agradat més si SL o aquestes imatges comentades (que dotes para la narración, hija!).Veu, a això li falta veu. De ben segur que ho aconseguiu per la propera, oi Ferran?
Mercè
Hola,
qué fiesta de fin de curso...pero me la perdí... aunque estuve en SL, pero me despiste y no llegué con el lugar. En todo caso me parecio fantástica la experiencia. Ya había conocido algo parecido en el Habbohotel..creo que así se llamaba. Second Life es una evalución muy grande. Un poco complejo pero les cuento que hablé con mucha gente.
Espero no les pegue tan duro la resaca. Un abrazo.
flor sabogal
Publica un comentari a l'entrada