Darrerament, el maquinari el programari que ens envolta està adoptant un aspecte cada vegada més amè i comprensible per a l'usuari no especialitzat. Aquest canvi, possibilitat per unes interfícies cada vegada més intuïtives i una navegabilitat cada vegada més entenedora, afavoreix un acostament cada vegada més important entre els usuaris i les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC).
Aquest plantejament es torna més evident entre les joves generacions afamades per tot aquest món digital i consumidores empedreïdes de tots aquests dispositius multimèdia. Per aquest motiu, com a professionals de l'educació no podem deixar passar aquesta oportunitat que ens ofereix aquesta tecnologia més amable i emprant el seu suport i la seva base cercar només fórmules d'aprenentatge dels conceptes i continguts que generació rere generació han estat apresos en suport paper o oral.
Tot i això, la possibilitat que ens ofereix la filosofia Web 2.0 va més enllà de la simple lliçó magistral. La possibilitat que tenen els estudiants d'interactuar entre ells, amb els professors, amb els continguts , de participar en l'assoliment d'uns conceptes -wikis, weblogs-, de compartir experiències multimèdia -vídeos, fotografies (fotolog),...- amplia enormement el marc d'actuació i afavoreix un aprenentatge interdisciplinar.
Conèixer aquestes eines per part dels docents és conèixer nous mètodes per intentar fer efectius els aprenentatges clàssics i obrir una àmplia finestra a molt d'altres aprenentatges extraescolars.
Amb tot, com a qualsevol nou mecanisme cal un procés de reflexió i d'orientació per tal que aquesta nova filosofia de la Web 2.0 concebuda com una eina intersocial, pluridisplinar i democratitzadora no s'adulteri amb el pas del temps. Veure citació bibliogràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada