Allò que s'entén per Web 2.0 sembla que té a veure amb la informació: xarxes socials, blocs col·laboratius, wikis, etc. De fet, però, trobo que la informació, com sempre, és només un mitjà. No és tant important compartir informació com actuar coordinadament per tal d'aconseguir un fi comú. M'explicaré.
No fa gaire, en un article que el diari Expansión dedicava a la intel·ligència col·lectiva, llegia sobre el naixement del projecte MyFootballClub. L'objectiu d'aquest projecte és registrar a 50.000 usuaris per tal d'adquirir un equip professional de futbol. Curiós, oi? Doncs ara mateix ja hi ha registrats més de 42.000 “socis” del club.
Al mateix article es parlava d'altres projectes col·laboratius: A Swarm of Angels, un projecte per a produir una pel·lícula o CrowdSpirit, una comunitat d'inventors.
Bé. Què té a veure tot això amb l'educació? Sempre s'ha dit que el millor per a aprendre és fer. Si vols, per exemple, aprendre un idioma és una bona idea tenir a mà el millor manual editat sobre el tema. Però no serveix de res si no parles, escrius i llegeixes en aquest nou idioma. Doncs, amb la resta passa el mateix.
És obvi que quan s'inicia qualsevol aprenentatge, el grau de, diguem-ho així, maduresa cognitiu és encara feble. El que tenen de bo les comunitats “intel·ligents” és que cada una admet diversos graus de col·laboració. La comunitat Linux, per exemple, no la formen només els informàtics que desenvolupen el programari. La formen les persones que escriuen documentació sobre el sistema operatiu, els usuaris que informen d'errors al sistema, els evangelitzadors que donen a conèixer Linux al món, etc. Hi ha, doncs, diversos graus de col·laboració per a diversos graus de coneixements. L'Educació 2.0 suposa anar més enllà del simple bloc col·laboratiu d'aula; significa trobar la millor comunitat on els alumnes puguin contribuir malgrat les seves limitacions; significa ajudar-los a col·laborar.
Luis Marco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada