No tornaré a explicar el que és un pod-cast perquè els meu companys ja ho han explicat, us parlaré dels seus efectes:
El meu marit és estranger, per estar al dia de les notícies del seu país i de l'àmbit més internacional havia d'escoltar la ràdio, però com la recepció era tant dolenta, a casa ens tornàvem boixos perquè sonava igual que si estes connectant amb Mars o amb algun altre planeta llunyà, tal i com surt a les pel.lícules. Per la nit tenia el costum de llegir les novetats blibiogràfiques al seu idioma.
Des de que té un i-pod cada nit del món el sincronitza amb i.-tunes, i amb el somriure a la cara d'excitació del nen que se'n va d'excursió, va dormir amb els auriculars, ja no llegeix a la nit, però està al dia i li veus el somriure de satisfacció mentre escolta els seus programes de ràdio favorits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ostres, em sento identificada... quan hi ha futbol o eleccions també visc enganxada als RSS del meu país.
Publica un comentari a l'entrada