dissabte, 7 de juliol del 2007

Web 2.0 realitat pedagógica o desitjos ben intencionats?

No hi ha dubte de què cada vegada el professorat disposa de més eines perquè els alumnes assoleixin més continguts en l'etapa de formació que és l'ESO, i que entre aquestes eines la web 2.0 és una d'aquestes.
He estat llegint tots els articles que s'han donat com a recursos en el curs i m'ha semblat que internet és un mòn amb possibilitats d'aprenentatge infinites i el que és més important no li veig la fi en continguts, recursos, eines, possibilitats d'intercanvi d'informació, etc. De tot el que s'està escrivint aquí estic d'acord i que això significa una gran possibilitat d'aprenentatge també. Però tanmateix li veig jo un problema a tots aquests recursos i formes d'educació i és què ocorre amb els alumnes i seria bàsicament aquest.

De veritat penseu que amb el clima que hi ha a les aules,amb la falta de respecte entre ells i cap els professors, de manca de motivació, de dispersió i de tants problemes que patim i que pateix tothom els resultats seran els esperats?.

Ficar-los a un aula d'informàtica, demanar que cerquin informació sobre un tema, que constrastin informacions entre ells, que les publiquin al bloc de l'institut o que treballin en grup sense montar gresca i que assoleixin uns continguts amb el clima de concentració i silenci que s'exigeix en tot procés mental com el que estic fent jo ara escrivint aquest article no penseu que és un acte una mica d'ingenuitat?. No penseu que tots aquests recursos són vàlids per als professors però en un aula el percentatge d'aprofitament de tot el que hi ha aquí seria molt baix o gairebé mínim?.

Supose que d'interpretacions de la realitat hi ha tantes com persones existeixen i per acabar dir que meva és aquesta i encara que es podria parlar més sobre aquest tema més básicament volia fer aquesta petita reflexió, ja que estic fent el curs tant curiós i pedagògic. Si teniu algún punt de vista menys pesimista sempre seran ben acollits.


Fins aviat, Gerardo