Tot just fa unes setmanes em preguntava què era això de la web 2.0. Semblava el nom d'un nou programa o potser d'un entorn com el linux, però en realitat és molt més, és tot un canvi de perspectiva: la web ja no és un lloc on trobar informació, ara també és un centre de creació i col·laboració.
I això no neix del no-res, sino per adaptar-se a les necessitas de la nostra societat. A les nostres també s'ha produït un canvi. Ja fa temps que les classes no són aquelles classes magistrals en què els estudiants es limitaven a prendre apunts i memoritzar, ara hi ha una interacció continua entre alumnes i professors, i es potencien els projectes creatius.
Gràcies a la web 2.0, tothom pot "publicar" un document, ja sigui escrit, sonor o visual, i aquest document pot arribar a tanta gent com ell vulgui, tots som creadors. Els meus alumnes ja no escolten i llegeixen anglès només a les 3h. de classe que tenen a la setmana, sino que poden escoltar un podcast amb informació sobre el seu grup de música favorit, rebre els nous continguts d'un canal de notícies al que s'han sindicat i documentar-se per la presentació sobre el canvi climàtic que han de fer al dia següent gràcies a les tags.
Com a professora ja he experimentat els beneficis de youtube y flickr pels meus alumnes, que estan més motivats amb documents d'aquest tipus projectats amb el canó, i també he fet servir el blog per fer projectes d'aula. No obstant, i com a conclusió, crec que és important que no ens perdem en tot aquest overbooking de recursos: és important saber qué hi ha i què pot ser realment útil per les nostres classes i agafar només això.
Minerva Lanau
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada